Equip artístic



JOSEP SALA I BELLAVISTA, més conegut com PEP SALA, (Vic 1960)







Als disset anys se'n va per primera vegada a la Gran Bretanya, on estudia música; allà treballa de compositor de bandes sonores per a la Warner Bros i forma part de dos grups escocesos, Midnite Hour i Eclipse.

A mitjans dels anys vuitanta torna a Vic, hi crea una escola de música i coneix, l'any 1986, Carles Sabater, que es convertirà en un amic i company inseparable. La trobada es produeix en el transcurs de la gravació d'un programa pilot per a TV3 (que mai es va arribar a emetre). Tots dos decideixen formar un grup: SAU del qual ha estat compositor, colletrista, coproductor, arranjador i guitarrista de totes les cançons. El 1988, surt al carrer el primer treball discogràfic de SAU, No puc deixar de fumar. El 1992 actuen en directe a la plaça de toros Monumental de Barcelona, amb la participació de Robbie Robertson, Luz Casal i Phil Manzanera.

El 1993 crea PEP SALA & LA BANDA DEL BAR, que dóna sortida a les seves inquietuds musicals els anys sabàtics de Sau. És compositor i productor de bandes sonores per a pel·lícules o curtmetratges, com Laia (1995), dirigida per Jordi Frades, Coses que passen (1995), La mare s'ocupa de mi (1996) o Cabell d'àngel (2000), Terra Baixa (2011) Serie B (2012), Amor Colateral (2012) El Retaule del Flautista (2012) i Panzer Chocolat (2013) . Ha estat el compositor de sintonies de programes de ràdio i televisió com Aquest any cent! (Televisió de Catalunya, 1998), diverses bandes sonores, els indicatius de COM RADIO (1999) o d'espots publicitaris.




RICARD REGUANT (Barcelona 1953)





Debuta com actor a la Cia. Maragall quan encara és un nen (el seu oncle, l’actor LUIS NONELL, va ser empresari del teatre
Romea). Com a director s’inicia als 17 anys dirigint "LAS MUJERES DE MI MARIDO" al “Teatre Español de Barcelona” (avui BARTS) . Al 1987 adapta i dirigeix la comèdia de Woody Allen: "TORNA-LA A TOCAR, SAM”.

A partir de 1988 forma part de l’empresa FOCUS com productor artístic amb la qual produeix i programa pràcticament tots els seus espectacles i teatres (fins 1995). És introductor dels musicals a Espanya dirigint èxits com: "ESTAN TOCANT LA NOSTRA CANÇÓ", "MEMORY”,"TOTS DOS", “GERMANS DE SANG” o“WEST SIDE STORY”. En solitari crea musicals com: “BLUES EN LA NIT”, “ROCKY HORROR SHOW” “CHICAGO”,“CUANDO HARRY ENCONTRO A SALLY” “7 NOVIAS PARA 7 HERMANOS”. “CANTANDO BAJO LA LLUVIA” o “GREASE”.
Entra a TV3 formant part de la primera generació que crea la televisió Autonòmica. Inicia programes com: “30 MINUTS”, “IDENTITATS” “CINEMA 3”. És el primer director de programes infantils i juvenils i crea “FES FLASH!”. Dirigeix: “MECANOSCRIT DEL SEGON ORIGEN”. Realitza també el primer programa de La Trinca: “NO PASSA RES”. Per a TEATRE dirigeix: “AMB LA MOSCA AL NAS”, “EL FACINERÓS”, “LA MIRANDOLINA”. “MISTERIO BUFFO” retransmissió de l’obra amb el mateix DARIO
FO. “MANICOMIC” (El Tricicle), i la versió televisiva per a tota Espanya de “CÓMEME EL COCO NEGRO” de LA CUBANA. Crea sèries Com: “CRONICA NEGRA”, “QUICO, EL PROGRE” i “I ARA
QUÈ XENIA? Amb una telemovie de Manuel de Pedrolo: “SOLUCIO DE CONTINUÏTAT” representa a Espanya en el IMPUT de Chicago. Al 2012 torna a TV3 i dirigeix i realitza EL RETAULE DEL FLAUTISTA.





JOAN GALLART i RABERT
Dramaturg i director de teatre.

Va escriure i/o adaptar i dirigir diverses obres, d’entre les quals
destaquen Carpe Diem, els musicals La Festa (finalista dels Premis Ateneu 2006) i El somni de la teva vida, o Mai no serem estrelles del rock (a partir de textos de Jordi Sierra i Fabra).
L’any 2008 va ser guardonat amb el Premi de Teatre Ciutat de
Gandia per l’obra La síndrome de Bucay (Caixa Ontinyent).



MAITE MARCOS
Coreografies

TEATRE:
2013 M.A.C.S.A, Madrid “Su majestad el Chotis
2012 Teatre Tivoli , BCN “ Splenda
2008 Stage Entertainment “High School Musical

CINE:
2012 “What About Love” Dir: Klaus Menzel 
2012 “El Retaule del Flautista” Dir: Ricard Reguant TV3.

LIVE SHOWS:
2011 “The Sun Comes out Tour” , Shakira 
2008 “Tequila” Rockshow . Alejo Estivel.


No hay comentarios:

Publicar un comentario