Un grup de joves
es troben just acabat el curs escolar, i encaren un estiu en el
qual les circumstàncies els posaran enfront d’un món nou: el pas a
una certa maduresa sentimental que els marcarà el futur
més immediat.
Amb l’excusa d’organitzar
una festa d’aniversari, el grup d’amics es troben,
xerren, discuteixen, riuen i sobretot canten les seves pors i alegries,
els seus desitjos i, en el fons, el seu temor a avançar cap a la
maduresa. Desenganys amorosos, reafirmació de l’amistat i el
retrat d’una joventut que existeix i que molt poques vegades és descrita en
teatre o cinema: la joventut sana i positiva, allunyada d’alcohol i drogues; la
que estudia, la que cerca un lloc en la societat, la que utilitza el sentit de
l’humor com antídot de la malencolia i la tristor.
Una història com
moltes altres que, en el fons, sembla intranscendent;
però de fet, ben poques coses acaben sent-ho en la nostre joventut, i sovint
són aquestes les que més acaben influint en el
nostre destí. Un destí juganer, que fa de la casualitat el motor de les nostres
relacions. I l’amor com essència final.
I la lluna que
serà a qui culparan de tot el que els passa; la lluna capritxosa amb el
seu canvi de forma constant; aquesta lluna que no és més que el reflex de tot
allò que troben inabastable, però alhora desitjable. La lluna que ens atrau i
ens llença a la passió, al desig i a la recerca de la pròpia personalitat, que
esperem que no sigui tan variable com aquest astre; i és que, com diu la cançó:
Jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflexada la teva llum ,me la beuré;
servil i acabat boig per tu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario