La història


Un grup de joves es troben just acabat el curs escolar, i encaren un estiu en el qual les circumstàncies els posaran enfront d’un món nou: el pas a una certa maduresa sentimental que els marcarà el futur més immediat.

Amb l’excusa d’organitzar una festa d’aniversari, el grup d’amics es troben, xerren, discuteixen, riuen i sobretot canten les seves pors i alegries, els seus desitjos i, en el fons, el seu temor a avançar cap a la maduresa. Desenganys amorosos, reafirmació de l’amistat i el retrat d’una joventut que existeix i que molt poques vegades és descrita en teatre o cinema: la joventut sana i positiva, allunyada d’alcohol i drogues; la que estudia, la que cerca un lloc en la societat, la que utilitza el sentit de l’humor com antídot de la malencolia i la tristor.

Una història com moltes altres que, en el fons, sembla intranscendent; però de fet, ben poques coses acaben sent-ho en la nostre joventut, i sovint són aquestes les que més acaben influint en el nostre destí. Un destí juganer, que fa de la casualitat el motor de les nostres relacions. I l’amor com essència final.

I la lluna que serà a qui culparan de tot el que els passa; la lluna capritxosa amb el seu canvi de forma constant; aquesta lluna que no és més que el reflex de tot allò que troben inabastable, però alhora desitjable. La lluna que ens atrau i ens llença a la passió, al desig i a la recerca de la pròpia personalitat, que esperem que no sigui tan variable com aquest astre; i és que, com diu la cançó:

Jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflexada la teva llum ,me la beuré;
servil i acabat boig per tu.







No hay comentarios:

Publicar un comentario